Quan vas començar a escriure?Quan tenia 37 anys. Vaig escriure un conte d’aquells que em diem encadenat, perquè hi ha un element que es va repetint al llarg del relat. El conte es diu “Els nassos del rei”.
En què t’inspires?
La inspiració és una paraula difícil d’explicar. És com la llum del flaix d’una fotografia, que dura un temps brevíssim. La inspiració seria com una idea que tens i que no et deixa tranquil fins que la converteixes en una novel·la, en un poema, en un conte, en una obra de teatre... Un text, com qualsevol altra creació humana, es fa amb feina, amb moltes hores de feina.
Actualment estàs escrivint algun llibre?
Tinc un llibre mig escrit però no sé si l’acabaré perquè no tinc gaire clar si està sortint com jo vull. Espero que la inspiració m’arribi aviat, perquè s’acosten les vacances i és quan acostumo a escriure.
On i quan escrius?
Escric a casa, amb ordinador i, sobretot, quan tinc vacances.
Com t’ho fas per ser escriptor i director, a la vegada?
I faig més coses: mestre, pare, marit, avi, amic, veí, llegeixo, vaig molt al cine, bado,... tinc la sort que les coses que faig m’agraden i miro de trobar estones per anar-les fent totes.
Quan temps tardes en escriure un llibre?
Depèn, un conte o un article al diari el puc escriure en un parell d’hores. Una novel·la necessita més temps però només perquè és més llarga, perquè hi ha articles o contes que costen molt, que no saps ben bé com acabar-los, dones moltes voltes i, a vegades, l’has de deixar perquè no et sembla que estigui prou bé. Escriure és reescriure, tornar al text una vegada i una altra.
Per què t’agrada escriure llibres?
Perquè mentre escric visc la vida dels meus personatges. Puc ser un nen de cinc anys, una vella de 80, una mosca, un lladre, el vent que bufa... perquè mentre escric tinc més vides que els gats.
Quina relació hi ha entre el teu ofici de mestre i el d’escriptor de llibres infantils i juvenils?
Per un costat conec bastant bé el món infantil i juvenil. Per l`altre, perquè la imaginació, la creativitat... estan a la base dels dos oficis.
Com va sorgir la idea del llibre “El lladre d’ombres”?
Vaig voler fer una caricatura dels detectius i em va sortir aquesta història molt imaginativa, amb un detectiu que jo no us recomanaria mai, perquè és massa aturat. És una caricatura, ja us ho he dit i erls dibuixos ho exemplifiquen a la perfecció, una exageració de tot allò que no ha de ser un detectiu, si més no els que apareixen a les pel·lícules i als llibres.
Com et vas sentir i què et va representar el premi que vares guanyar l’any passat?
Un premi és el reconeixement que fa un jurat d’un llibre que han llegit i que el troben millor que els altres que també s’han presentat al premi. Ets sents molt content, satisfet, però el veritable premi és veure si aquella història que tu tenies al cap i que has convertit en paraules arriba al lector o a la lectora i te’n poder dir alguna cosa que si és bona encara et fa sentir millor i, si no, doncs què hi farem!
MOLTES GRÀCIES!!
A vosaltres. Petonets i fins una altra,
Jaume Cela
