Voleu conèixer una mica, aquest autor?
BIOGRAFIA
En Jaume Cela i Ollé va néixer al barri barcelonès de Sarrià la matinada del 14 d'agost de 1949.
De ben petit li agradava molt llegir llibres i anar al cinema. També es va afeccionar a llegir novel.les i tot tipus de tebeos, encara que el que més li agradava era jugar al carrer. Un dels jocs més estimats era la recreació de les pel.lícules que el grup havia vist i la seva representació amb variacions sobre l'argument inicial.
Va treballar en una casa d'assegurances i, al divuit anys, va decidir "penjar els hàbits d'oficinista" i iniciar-se en el món de l'ensenyament. Va treballar cinc anys al Camp de la Bota , a les escoles Castell de les Quatre torres i Manuel de Falla, alhora que iniciava els seus estudis de batxillerat. Uns anys més tard, va començar a estudiar magisteri.
La següent destinació va ésser l'escola Babar de Badalona, una petita escola privada on va trobar un ambient acollidor i amable. Acabada la carrera de Magisteri, va demanar de tornar a la Mina , on va romandre quatre cursos. Després va treballar a l'escola Torrent d'en Melis, al barri del Guinardó de Barcelona. Posteriorment, va deixar la docència directa durant un temps per entrar a formar part de l'equip de Rosa Sensat. El més remarcable d'aquest període per a ell va ésser el fet de viure intensament l'inici de la constitució de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.
Si el cinema i els jocs de carrer van marcar de ben petit la seva estima per la fabulació, la seva família va ser l'estímul per a iniciar-se com a escriptor. Al llarg de la seva producció novel.lística, sovintegen les dedicatòries a la seva dona (la Nuneta ) i als seus fills (la Joana , l'Oriol i la Núria ).
Actualment treballa a l'escola pública de Bellaterra, on compagina, des del setembre de 1991, la tasca de direcció del centre amb les classes.
El record feliç de la infantesa ha influït positivament en la seva manera de concebre la vida i el model educatiu que defensa.
OBRA
De petits, els seus fills van ser els primers destinataris de les seves narracions. Un any, per Nadal, va preparar un conte per a una festa familiar i en Werner Thöni el va il.lustrar. Posteriorment, el va presentar a les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i l'hi van publicar el 1988 amb el títol d'Els nassos del rei.
Després va escriure Una troballa sorprenent i, a partir d'aquí, les novel.les van anar sorgint amb una regularitat sorprenent.
Col.labora en diferents diaris (Avui, Diari de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia , Punt Diari,...) i revistes sobre temes educatius (Aula, Barcelona Educació, CLIJ, cuadernos de Pedagogia, Escola Catalana, Guix, Infància, Perspectiva Escolar, Faristol,...).
També forma part del consell de lectura de Cavall Fort.
Al llarg de la seva trajectòria professional, la seva obra ha estat guardonada amb diversos premis:
· Ciutat d'Olot (1991) per Un cas com un piano
· Rosa Sensat de Pedagogia (1992) per Amb veu de mestre, conjuntament amb Juli Palou
· Marià Vayreda (1995) per Xerraires impenitents
· Vaixell de Vapor (1997) per Hola, Pep!
· Folch i Torres (1997) per Quin parell!.
· Gran Angular (1998) per Els gegants adormits (conjuntament amb J.Magallón)
· Narrativa Juvenil Abril (1993) per El silenci al cor
· Vaixell de Vapor (2005) per L’herència
Altres obres seves, igualment reconegudes, han estat finalistes de diversos premis:
· La visita de la Dama ho va ser del Gran Angular (1994)
· Una troballa sorprenent, del Folch i Torres (1987)
· Com una joguina trencada, del premi Columna jove (1993).
