Pàgines

dimecres, 30 de novembre del 2011

Entrevistem a Jaume Cela

Quan vas començar a escriure?
Quan tenia 37 anys. Vaig escriure un conte d’aquells que em diem encadenat, perquè hi ha un element que es va repetint al llarg del relat. El conte es diu “Els nassos del rei”.


En què t’inspires?
La inspiració és una paraula difícil d’explicar. És com la llum del flaix d’una fotografia, que dura un temps brevíssim. La inspiració seria com una idea que tens i que no et deixa tranquil fins que la converteixes en una novel·la, en un poema, en un conte, en una obra de teatre... Un text, com qualsevol altra creació humana, es fa amb feina, amb moltes hores de feina.


Actualment estàs escrivint algun llibre?
Tinc un llibre mig escrit però no sé si l’acabaré perquè no tinc gaire clar si està sortint com jo vull. Espero que la inspiració m’arribi aviat, perquè s’acosten les vacances i és quan acostumo a escriure.


On i quan escrius?
Escric a casa, amb ordinador i, sobretot, quan tinc vacances.


Com t’ho fas per ser escriptor i director, a la vegada?
I faig més coses: mestre, pare, marit, avi, amic, veí, llegeixo, vaig molt al cine, bado,... tinc la sort que les coses que faig m’agraden i miro de trobar estones per anar-les fent totes.


Quan temps tardes en escriure un llibre?
Depèn, un conte o un article al diari el puc escriure en un parell d’hores. Una novel·la necessita més temps però només perquè és més llarga, perquè hi ha articles o contes que costen molt, que no saps ben bé com acabar-los, dones moltes voltes i, a vegades, l’has de deixar perquè no et sembla que estigui prou bé. Escriure és reescriure, tornar al text una vegada i una altra.


Per què t’agrada escriure llibres?
Perquè mentre escric visc la vida dels meus personatges. Puc ser un nen de cinc anys, una vella de 80, una mosca, un lladre, el vent que bufa... perquè mentre escric tinc més vides que els gats.


Quina relació hi ha entre el teu ofici de mestre i el d’escriptor de llibres infantils i juvenils?
Per un costat conec bastant bé el món infantil i juvenil. Per l`altre, perquè la imaginació, la creativitat... estan a la base dels dos oficis.


Com va sorgir la idea del llibre “El lladre d’ombres”?
Vaig voler fer una caricatura dels detectius i em va sortir aquesta història molt imaginativa, amb un detectiu que jo no us recomanaria mai, perquè és massa aturat. És una caricatura, ja us ho he dit i erls dibuixos ho exemplifiquen a la perfecció, una exageració de tot allò que no ha de ser un detectiu, si més no els que apareixen a les pel·lícules i als llibres.


Com et vas sentir i què et va representar el premi que vares guanyar l’any passat?
Un premi és el reconeixement que fa un jurat d’un llibre que han llegit i que el troben millor que els altres que també s’han presentat al premi. Ets sents molt content, satisfet, però el veritable premi és veure si aquella història que tu tenies al cap i que has convertit en paraules arriba al lector o a la lectora i te’n poder dir alguna cosa que si és bona encara et fa sentir millor i, si no, doncs què hi farem!


MOLTES GRÀCIES!!
A vosaltres. Petonets i fins una altra,

Jaume Cela

dimecres, 18 de maig del 2011

LLegim llibres de Jaume Cela

Els nois i noies de 6è, aquest curs han estat llegint diferents llibres de Jaume Cela.

Voleu conèixer una mica, aquest autor?


BIOGRAFIA
En Jaume Cela i Ollé va néixer al barri barcelonès de Sarrià la matinada del 14 d'agost de 1949.
De ben petit li agradava molt llegir llibres i anar al cinema. També es va afeccionar a llegir novel.les i tot tipus de tebeos, encara que el que més li agradava era jugar al carrer. Un dels jocs més estimats era la recreació de les pel.lícules que el grup havia vist i la seva representació amb variacions sobre l'argument inicial.

Va treballar en una casa d'assegurances i, al divuit anys, va decidir "penjar els hàbits d'oficinista" i iniciar-se en el món de l'ensenyament. Va treballar cinc anys al Camp de la Bota, a les escoles Castell de les Quatre torres i Manuel de Falla, alhora que iniciava els seus estudis de batxillerat. Uns anys més tard, va començar a estudiar magisteri.
La següent destinació va ésser l'escola Babar de Badalona, una petita escola privada on va trobar un ambient acollidor i amable. Acabada la carrera de Magisteri, va demanar de tornar a la Mina, on va romandre quatre cursos. Després va treballar a l'escola Torrent d'en Melis, al barri del Guinardó de Barcelona. Posteriorment, va deixar la docència directa durant un temps per entrar a formar part de l'equip de Rosa Sensat. El més remarcable d'aquest període per a ell va ésser el fet de viure intensament l'inici de la constitució de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Si el cinema i els jocs de carrer van marcar de ben petit la seva estima per la fabulació, la seva família va ser l'estímul per a iniciar-se com a escriptor. Al llarg de la seva producció novel.lística, sovintegen les dedicatòries a la seva dona (la Nuneta) i als seus fills (la Joana, l'Oriol i la Núria).

Actualment treballa a l'escola pública de Bellaterra, on compagina, des del setembre de 1991, la tasca de direcció del centre amb les classes.

El record feliç de la infantesa ha influït positivament en la seva manera de concebre la vida i el model educatiu que defensa.

OBRA

De petits, els seus fills van ser els primers destinataris de les seves narracions. Un any, per Nadal, va preparar un conte per a una festa familiar i en Werner Thöni el va il.lustrar. Posteriorment, el va presentar a les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i l'hi van publicar el 1988 amb el títol d'Els nassos del rei.

Després va escriure Una troballa sorprenent i, a partir d'aquí, les novel.les van anar sorgint amb una regularitat sorprenent.

Col.labora en diferents diaris (Avui, Diari de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia, Punt Diari,...) i revistes sobre temes educatius (Aula, Barcelona Educació, CLIJ, cuadernos de Pedagogia, Escola Catalana, Guix, Infància, Perspectiva Escolar, Faristol,...).
També forma part del consell de lectura de Cavall Fort.

Al llarg de la seva trajectòria professional, la seva obra ha estat guardonada amb diversos premis:

· Ciutat d'Olot (1991) per Un cas com un piano
· Rosa Sensat de Pedagogia (1992) per Amb veu de mestre, conjuntament amb Juli Palou
· Marià Vayreda (1995) per Xerraires impenitents
· Vaixell de Vapor (1997) per Hola, Pep!
· Folch i Torres (1997) per Quin parell!.
· Gran Angular (1998) per Els gegants adormits (conjuntament amb J.Magallón)
· Narrativa Juvenil Abril (1993) per El silenci al cor
· Vaixell de Vapor (2005) per L’herència

Altres obres seves, igualment reconegudes, han estat finalistes de diversos premis:

· La visita de la Dama ho va ser del Gran Angular (1994)
· Una troballa sorprenent, del Folch i Torres (1987)
· Com una joguina trencada, del premi Columna jove (1993).